Diftongs i hiats

Quan separem silabes hem de parar especial atenció a aquelles que tenen dos vocals en contacte.Es poden pronunciar en la mateixa silaba(diftong) o en diferents(hiats)
En un diftong una de les vocals té que ser una i o bé una u

Tipus de diftongs - diftongs decreixentsvocal + i/uai, ei, ii, oi, ui                                                     aire, rei, boira, cuina au, eu, iu, ou, uu                                                pau, peu, ciutat, coure, duu - diftongs creixentsi/u + vocal (en els següents casos)qua, qüe, qüi, quo                                              quatre, qüestió, ubiqüitat, quota gua, güe, güi, guo                                              guant, aigües, pingüí, aiguotai +  vocal (al començament de paraula)                 iogurt, iode, hiena, ioga...i, u  entre vocals                                               noia, deia, veuen... Hiats Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents: No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al En les combinacions:      consonant+i+a/e/o     di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó                                     consonant+u+a/e/o    cu-a, du-es Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:    veí, països

Refranys i dites

Són oracions completes i independents que mantenen sempre la mateixa forma.Solen tenir un origen antic i expressen el pensament popular.Quan contenen un ensenyament e caràcter filosòfic o moral s'anomenen proverbis.

Exemples:
Qui tot ho vol tot ho perd
Qui la fa ,la paga
En bossa foradada el diner fa poca estada
Abans de prendre un determini,dorm-hi
Feina feta no té destorb

A l'abril aigües mil.
Pel maig cada dia un raig
Per l'agost bull el mar i bull el most
Pel mes de juny,treu flor l'ametller
Març ventós  i abril plujós,fan ser el pagès orgullos.

Locucions o frases fetes

Són conjunts de mots que es presenten amb una forma estereotipada i invariable i s'utilitzen en sentit figurat.Es poden diferenciar per la seva funció sintàctica.
Una locució està formada per un sintagma i equival a una paraula mentre que una frase feta està formada per un sintagma verbal i,per tant equival a una oració.

Frases fetes conegudes i locucions:

agafar una calipàndria:agafar un refredat.
ser can Seixanta:regnar.hi gran desordre.
mamar-se el dit:ser innocent.
ser el cul d'en Jaumet:no estar mai quiet.
fer  la becaina:fer la migdiada
fer dentetes:enveja
fer compliments:fer la pilota
picar la cresta:renyar algú
deixar d'una peça:sorprendre
caçar al vol:sentir indirectament,casualment.
com un rellotge:puntual
cap cot:taciturn
fet una coca:fer mala cara

Tan o tant

Tan o tant són dos paraules que sonen igual,però per saber quina s'escriu en cada cas es tenen que seguir els criteris gramaticals següents:
 Escrivim tant quan es determinant ,és a dir va davant d'un nom.Té formes femenines i plurals.Per exemple:No et posis tant sucre.
També utilitzem tant quan expresa quantitat i complementa a un verb.Exemple:Aquesta cançó m'agrada tant.....
Tan ho utilitzem quan complementa un adjectiu,un adverbi o expressa grau.
Per exemple:En Joan és tan alt que s'ha d'acotar per entrar al pàrquing.

El lèxic culte

El gran vocabulari del català és d'origen llatí,aquests mots els anomenem mots patrimonials o hereditaris i han evolucionat progressivament.
Els cultismes s'han heretat del llatí o el grec però han sofert molts més canvis.Com per exemple :articulu-article
Després estan  els llatinismes que són paraules del llatí que no han sofert canvis i és mantenen actualment vius.

Sinó o si no

Sovint no sabem si escriure sino o si no però hi ha trucs per saber com ficar-ho:

Sinó s'utilitza quan hi han dos opcions i hi ha una que es la verdadera.Per exemple:No vam guanyar ,sinó que vam perdre,

Si no es dóna una condició es dona una altra.Per exemple:Si no guanyes el partit,et farem fora.

Hiponímia i l'homonímia

La hiponímia és la relació semàntica entre un hiperònim i un hipònim.

L'hiperònim sempre engloba en temàtica al hipònim,és a dir  l'hiperònim parla de un tema genèric i els hipònims de mots concrets.

Per exemple:Ocell(hiperònim) Canari(hipònim)

L'homonímia per altra banda és la propietat de les paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents.Per exemple:he de dur el llibre a la biblioteca.Era un treball molt dur.

Dintre d'aquí també estan els casos d'homonímia parcial ,com l'homografia o l'homofonia.

Les paraules homògrafes són les que s'escriuen igual però es pronuncien diferent.Per exemple:Ho enganxaré amb pega.A mi ningú em pega.

Les paraules homòfones en canvi s'escriuen de manera diferent però es pronuncien igual.Per exemple:A la vall hi creixen plantes:Va anar al ball amb les seves amigues. 

Des de.... fins a.....

Des de indica el lloc o el moment a partir del cual es produeix l'acció verbal.
S'escriu sempre per separat i es pot fer des dels o des del  o be apostrofar-se si comença per vocal o hac muda.
Exemples:Des del 2 de setembre. Des de l'un  de març.  Des d'on  truques?

Per altra banda fins a indica el límit de l'acció verbal .S'escriu sempre separat
Exemples:Hem navegat fins al port de Marsella

Les diferencies entre fins al i fins el , són que davant dels dies de mes s'escriu sempre fins a i també s'escriu fins a quan es tracta de temps i de lloc.

El vocabulari de la pluja

Precipitació de cristalls de gel reunits en forma de flocs o volves.Neu . 

Precipitació de grans blancs i opacs,formats per una barreja de gel i de neu que es trenquen quan cauen a terra.Calabruix.

Precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents i mig transparents,que tenen com a mínim 10 mm de diàmetre.Pedra.

Precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, que tenen menys de 10 mm de diàmetre.Calamarsa.

Precipitació de neu a mig fondre,o de pluja i neu barrejades.Aiguaneu.

Fenomens que causen perjudicis:

Aiguat,diluvi,terrabastada,borrasca,huracà,tifó,tromba,tempesta,xàfec,cicló,tornado,tempestat.

Frases

L'incendi va començar per culpa d'un llamp.

Era tan fosc que vam veure la casa gràcies a un llampec que la va il·luminar.

Ahir al vespre plovia a bots i barrals.

Aquell tro tan fort em va despertar.

Mira quin arc de sant de sant Martí.

Com que plou i no em vull mullar, agafaré un paraigües.

Van haver d'anul·lar  el partit perquè al pavelló hi havia goteres.

La sinonímia i l'antonímia

La sinonímia es produeix quan hi ha una relació de semblança o quasi d'equivalència entre dues o més paraules.

La majoria són parcials que no són intercambiables en tots els casos.

Un exemple de sinònims totals:plata i argent .

Un exemple de sinònims parcials:guanyat i cobrat.

L'antonímia es la relació que s'estableix entre dues paraules de resultats oposats,com per exemple:cert-fals principi-fi guanyar-perdre.

(Pel o pels) o (per al o per als)

Per saber quan escriure pel o pels i per al o per als s'han de tenir clares dos coses:

Escrivim pel o pels quan volem utilizar la preposició per amb el sentit de lloc,causa,causa,mitjà,temps... com per exemple:Vam visitar el temple pel matí.

Per altra banda escrivim per  al o per als quan volem utilitzar la preposició per a amb el sentit de beneficiari o destinatari com per exemple:Comprarem una camisa per al pare.

Sentit figurat

Quan llegim o parlem molt sovint trobem mots o expressions que es fan servir amb un significat diferent al qual es propi.
Les  formes més comuns de passar del sentit propi al figurat són les següents:
La comparació:es tracta de relacionar dos conceptes entre els quals observem una semblança com per exemple:És alt com una girafa
La metàfora:es el mateix que una comparació però sense un nexe d'unió: És una girafa.
La metonímia:es quan utilitzem una paraula per designar-ne una altra com per exemple:Es va menjar el danone.
Les locucions i les frases fetes són grups de mots que funcionen com una sola paraula.La locució es un sintagma(de cop i volta) ,mentre que una frase feta està formada per tota una oració(tocar la pera).

(El,els) o (al,als)

Quan parlem sovint mesclem determinants , articles i preposicions que són incorrectes.
En el cas de el els o al als sovint hi han dubtes però hi han maneres de saber quan utilitzar cada cas.
El o els:
A diferència del altre cas el es un article i per tant si que pot ser un subjecte per exemple:Els nens són pacífics.
També pot ser atribut com per exemple:Ell es el responsable
Per últim es pot ser complement directe com per exemple:Sempre t'he de dir el que has de fer.

Al o als:
Complement circumstancial de lloc com per exemple:El partit va jugar-se al Camp Nou
Complement de règim verbal com per exemple:El nen es va referir als equips de fútbol.
Complement indirecte com per exemple:No li va fer gràcia al senyor.



         

Presentació

Hola molt bones,en aquest blog podreu trobar informació relacionada amb la llengua catalana i la matèria que es dona a 4t ESO.