Diftongs i hiats

Quan separem silabes hem de parar especial atenció a aquelles que tenen dos vocals en contacte.Es poden pronunciar en la mateixa silaba(diftong) o en diferents(hiats)
En un diftong una de les vocals té que ser una i o bé una u

Tipus de diftongs - diftongs decreixentsvocal + i/uai, ei, ii, oi, ui                                                     aire, rei, boira, cuina au, eu, iu, ou, uu                                                pau, peu, ciutat, coure, duu - diftongs creixentsi/u + vocal (en els següents casos)qua, qüe, qüi, quo                                              quatre, qüestió, ubiqüitat, quota gua, güe, güi, guo                                              guant, aigües, pingüí, aiguotai +  vocal (al començament de paraula)                 iogurt, iode, hiena, ioga...i, u  entre vocals                                               noia, deia, veuen... Hiats Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents: No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al En les combinacions:      consonant+i+a/e/o     di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó                                     consonant+u+a/e/o    cu-a, du-es Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:    veí, països

Refranys i dites

Són oracions completes i independents que mantenen sempre la mateixa forma.Solen tenir un origen antic i expressen el pensament popular.Quan contenen un ensenyament e caràcter filosòfic o moral s'anomenen proverbis.

Exemples:
Qui tot ho vol tot ho perd
Qui la fa ,la paga
En bossa foradada el diner fa poca estada
Abans de prendre un determini,dorm-hi
Feina feta no té destorb

A l'abril aigües mil.
Pel maig cada dia un raig
Per l'agost bull el mar i bull el most
Pel mes de juny,treu flor l'ametller
Març ventós  i abril plujós,fan ser el pagès orgullos.

Locucions o frases fetes

Són conjunts de mots que es presenten amb una forma estereotipada i invariable i s'utilitzen en sentit figurat.Es poden diferenciar per la seva funció sintàctica.
Una locució està formada per un sintagma i equival a una paraula mentre que una frase feta està formada per un sintagma verbal i,per tant equival a una oració.

Frases fetes conegudes i locucions:

agafar una calipàndria:agafar un refredat.
ser can Seixanta:regnar.hi gran desordre.
mamar-se el dit:ser innocent.
ser el cul d'en Jaumet:no estar mai quiet.
fer  la becaina:fer la migdiada
fer dentetes:enveja
fer compliments:fer la pilota
picar la cresta:renyar algú
deixar d'una peça:sorprendre
caçar al vol:sentir indirectament,casualment.
com un rellotge:puntual
cap cot:taciturn
fet una coca:fer mala cara

Tan o tant

Tan o tant són dos paraules que sonen igual,però per saber quina s'escriu en cada cas es tenen que seguir els criteris gramaticals següents:
 Escrivim tant quan es determinant ,és a dir va davant d'un nom.Té formes femenines i plurals.Per exemple:No et posis tant sucre.
També utilitzem tant quan expresa quantitat i complementa a un verb.Exemple:Aquesta cançó m'agrada tant.....
Tan ho utilitzem quan complementa un adjectiu,un adverbi o expressa grau.
Per exemple:En Joan és tan alt que s'ha d'acotar per entrar al pàrquing.

El lèxic culte

El gran vocabulari del català és d'origen llatí,aquests mots els anomenem mots patrimonials o hereditaris i han evolucionat progressivament.
Els cultismes s'han heretat del llatí o el grec però han sofert molts més canvis.Com per exemple :articulu-article
Després estan  els llatinismes que són paraules del llatí que no han sofert canvis i és mantenen actualment vius.

Sinó o si no

Sovint no sabem si escriure sino o si no però hi ha trucs per saber com ficar-ho:

Sinó s'utilitza quan hi han dos opcions i hi ha una que es la verdadera.Per exemple:No vam guanyar ,sinó que vam perdre,

Si no es dóna una condició es dona una altra.Per exemple:Si no guanyes el partit,et farem fora.

Hiponímia i l'homonímia

La hiponímia és la relació semàntica entre un hiperònim i un hipònim.

L'hiperònim sempre engloba en temàtica al hipònim,és a dir  l'hiperònim parla de un tema genèric i els hipònims de mots concrets.

Per exemple:Ocell(hiperònim) Canari(hipònim)

L'homonímia per altra banda és la propietat de les paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents.Per exemple:he de dur el llibre a la biblioteca.Era un treball molt dur.

Dintre d'aquí també estan els casos d'homonímia parcial ,com l'homografia o l'homofonia.

Les paraules homògrafes són les que s'escriuen igual però es pronuncien diferent.Per exemple:Ho enganxaré amb pega.A mi ningú em pega.

Les paraules homòfones en canvi s'escriuen de manera diferent però es pronuncien igual.Per exemple:A la vall hi creixen plantes:Va anar al ball amb les seves amigues.